Durant el transcurs dels mesos d’aquest atípic i desconcertant any, són nombroses les imatges de com aquest descens de l’activitat a nivell global a influït al nostre entorn. Costava de creure els canals de Venècia amb aigües cristal·lines, l’augment d’albiraments de fauna marina en llocs que ens resultaven impensables…
Totes aquestes instantànies, a petita escala, eren la prova patent de la capacitat del nostre planeta d’autogestió i recuperació un cop disminuït l’estrès ambiental al que està sotmès.
A més gran escala tenim també indicadors força significatius. Un d’ells és el El Dia de Sobrecapacitat o Sobreexplotació de la Terra (Overshoot day), que marca la data en que s’han consumit tots els recursos naturals que el planeta és capaç de generar en un any sencer.
Per calcular aquesta data és té present la petjada ecològica, que determina la superfície de terra que necessitaríem cadascun de nosaltres per tenir tots els recursos naturals que utilitzem en un any, tenint en compte l’impacte de la nostra activitat sobre el medi i de la capacitat de biogeneració del planeta.
Per aquest 2020, any lligat per sempre a l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, vam arribar al dia de sobrecacitat de la Terra el passat 22 d’agost. “Aquest dia ens hipotequem i entrem en números vermells, consumint els recursos de més d’un planeta” segons el coordinador de conservació de WWF, Luis Suárez.
Segons l’organització GFN, Global Footprint Network (Xarxa d’Empremta Mundial), encarregada de realitzar aquesta estimació, per aquest 2020 la humanitat ha reduït un 9,3% la seva petjada ecològica. És a dir, l’any passat es va fixar el 29 de juliol com la data de sobrecapacitat, suposant això pel 2020 el retrocés més gran en 50 anys.
Segons Suárez, això és degut a la paralització de les activitats econòmiques, que ha generat un menor impacte d’alguns elements claus per determinar el valor de la petjada ecològica, com són la tala forestal (reducció d’un 8,4% respecte al 2019 segons el GFN) o les emissions de gasos d’efecte hivernacle per la combustió de combustibles fòssils (reducció del 14,5% respecte al 2020).
Tot i aquesta reducció pel 2020, aquest valor ens està indicant que, a data d’avui, estem consumint en 1 any, a nivell global, recursos equivalents a 1,6 planetes Terra, molt per sobre de la capacitat natural del nostre planeta de generar recursos i de recuperar-se. “Estem vivint a costa dels recursos naturals de les generacions futures”, detalla Suárez.
GFN també calcula cada any el Dia de la Sobreexplotació per països, extrapolant quan seria aquest dia si tots els habitants del planeta consumissin igual que els de cada país, deixant de manifest les enormes desigualtats de la petjada ecològica que tenen els estils de vida dels països occidentals i els considerats en desenvolupament.
Davant d’un nou horitzó mundial, a l’espera de mesures comunitàries que reactivin i vigoritzin l’activitat econòmica, serà possible prendre mesures de desenvolupament que vetllin per la sostenibilitat en l’explotació dels recursos?
I davant d’un horitzó personal en que molt probablement, en major o menor mesura, tothom ha fet el seu llistat de propòsits o hàbits que ens agradaria assolir en aquesta nova normalitat, podríem incloure canvis per buscar la sostenibilitat en la nostra vida diària i reduir la nostra petjada ecològica?
“Les situacions inesperades amaguen a vegades les grans oportunitats.” Joseph Pulitzer.
