Amb gairebé un terç de la humanitat confinada i la caiguda en picat de l’activitat econòmica i dels transports degut a la pandèmia del COVID-19, els efectes beneficiosos pel medi ambient, com el descens de la contaminació atmosfèrica i les emissions de CO2, i per la resta d’espècies amb qui compartim la Terra, no s’ha fet esperar.
És com dur mesos amb una obra al costat de casa, t’has acostumat a ella i, de sobte, deixen de fer soroll.
D’un dia per un altre, el Mediterrani va quedar-se sense trànsit per la COVID-19 i, els seus habitants, sense estrès.
Txema Brotons, biòleg marí i president de l’associació Tursiops, fa 20 anys que estudia els cetacis; només iniciar-se la quarantena va disposar hidròfons a 30 metres de profunditat al pas d’es Freus, entre les illes de Formentera i Eivissa (un dels punts més col•lapsats i sorollosos en superfície durant els mesos d’estiu). El resultat? Entre els dies 15 de març i 1 de maig, l’hidròfon va confirmar que el soroll es va reduir en 3 decibels (respecte les mateixes dates dels anys 2018 i 2019). Pot semblar molt poc però, això, al mar, és la meitat.
Els cetacis són animals “ultrasensibles al so” i, aquell que hi havia, per força, “els havia de fer mal”.
Sense soroll que els impedeix comunicar-se a grans distàncies, sense vaixells de gran tonatge contra els quals impactar, i amb molta menys pesca; en el primer mes de confinament, l’oest del Mediterrani va registrar 15 albiraments de taurons peregrins, una quantitat insòlita.
Dades semblants són les que informa la ONG conservacionista Xaloc, amb seu a València que, en un mes de confinament, ja havia rebut un centenar de vídeos de Múrcia, Balears, Màlaga i el sud de Catalunya amb taurons, dofins, rorquals i catxalots, reivindicant el seu espai. Amb tot, Brotons precisa, “no és que hi hagi més dofins, simplement, ara els veiem”.
Durant la pandèmia, moltíssimes espècies com sèpies, pops i cigales es trobaven en fase de reproducció. Una mena d’orgia submarina, a la qual el silenci ha proporcionat una major intimitat, i les conseqüències de les quals es veuran a finals d’estiu.
Tampoc hi ha més peixos, expliquen els portaveus de les confraries de pescadors, simplement, en el confinament, es pescava millor. No obstant, la caiguda de la demanda de peix fresc (fins un 66%) va provocar que fins al 80% de les flotes pesqueres no sortissin a feinejar i, per tant, el Mediterrani occidental va quedar-se en exclusiva per les espècies (Font: Informe La reacción del sector pesquero mediterráneo español y de su mercado a la crisis del coronavirus; Fundació i consultora ambiental ENT).
Investigadors afirmen que el confinament permet, a curt termini, observar canvis en el comportament de les espècies o, inclús, afavorir increments locals de biodiversitat; no obstant, la majoria d’aquestes conseqüències i canvis seran efímers, i desapareixeran quan l’activitat humana retorni als nivells similars previs a la crisi.
Manu San Félix, biòleg i investigador de National Geographic, es manifesta en la mateixa línia: “La flota pesquera té capacitat de reabsorbir tot allò que s’ha recuperat en molt poc temps; el 90% del mar està sobreexplotat- aquesta parada, pel mar, és un mini segon. Per això creu que, tot i que no hi haurà un gran canvi, la quarantena ha demostrat que, “reduint una mica la pressió, la natura ho agraeix i ens llança un missatge que hauria d’inspirar-nos sobre com haurien de ser les coses en el futur”.
