Els edificis suposen al voltant del 40% del consum energètic de la UE i el 36% de les emissions d’efecte hivernacle. No obstant, només l’1% dels edificis es renova cada any de forma eficient des del punt de vista energètic.
Les polítiques públiques de foment de la renovació eficient des del punt de vista energètic són també una resposta a la pobresa energètica, ja que contribueixen a la salut i el benestar de les persones i ajuden a reduir la seva factura energètica.
La CE ha publicat l’estratègia sobre una onada de renovació per la millora de la eficiència energètica dels edificis. El document apunta les aspiracions de la Comissió que pretén duplicar les taxes de renovació en els pròxims 10 anys (l’equivalent a 35 milions d’edificis i la creació de fins 160000 llocs de treball verds addicionals en el sector de la construcció) i garantir que les renovacions: millorin la qualitat de vida de les persones que viuen i usen els edificis, fomentin la digitalització i millorin la reutilització i reciclatge de materials.
A Espanya, la nova Estratègia de Rehabilitació Energètica en el Sector de la Edificació 2020, té com a objectiu rehabilitar entre 120000- 300000 habitatges/ l’any – un estalvi en el consum energètic d’entre 25- 32 M€/l’any i una reducció d’emissions de quasi 50 TM de CO2 .
Cada llar espanyola emet una mitjana de 5 TM de CO2/l’any (això és, l’energia consumida per viure en una situació de confort). Posar límits al malbaratament generat per aïllaments deficients, electrodomèstics antics i hàbits inadequats, no és solament una qüestió de sensibilitat ambiental, si no també econòmica.
La certificació d’eficiència energètica d’un edifici permet valorar les seves característiques energètiques i conèixer la seva despesa anual aproximada. El certificat també conté informació sobre l’estalvi econòmic si s’apliquen mesures per reduir aquesta despesa. La certificació s’ajuda d’una escala de puntuacions, d’A- G (on la nota A correspon a l’edifici més eficient energèticament i, la G, al menys).
Segons els experts, el negoci de les smarts homes (cases intel·ligents) mourà més del 10% del PIB espanyol en els pròxims 5 anys. Una de les principals premisses de la llar intel·ligent és l’ecologia, en tant en quant el seu sistema està dissenyat per estalviar energia i calor. El seu sistema d’estalvi no limita l’ús d’aparells per la força; a través d’un seguiment, identifica patrons de l’estil de vida dels integrants de la casa per aplicar estratègies que garanteixen un estalvi d’entre 30- 40% d’energia.
Com la smart home aconsegueix estalviar energia?
- A través de sensors de mesura de la temperatura coneix com i quan escalfar. A més, també realitzarà un seguiment de les habitacions en ús per obtenir la temperatura adequada només quan sigui necessari.
- A través de mecanismes intel·ligents de control del consum energètic dels aparells d’aire condicionat. Tenint en compte que tant ventiladors de peu, sostre o torre són més eficients que l’aire condicionat, la climatització domòtica aconsegueix controlar el consum d’aquest sistema de forma eficient controlant el refredament per zones i horaris de forma automàtica. A més, també controla la bomba de calor d’aerotèrmia de l’equip i, per tant, el sistema usa altres components durant el funcionament per aconseguir una climatització estratègica.
- A través de sistemes d’encesa i apagada de llums es minimitza el consum elèctric. L’ús de sensors de moviment per apagar llums innecessàries a les habitacions i zones comuns fins el control de tendals, persianes i cortines per prioritzar el màxim ús de la llum solar.
- Per l’aigua i el gas s’instal·len mecanismes de control i regulació centralitzats. En cas d’inundació o fuga, es genera una alarma automàtica que provoca un tall de subministrament.
