Cada any arriben als oceans entorn 14000 TM de cremes solars (Font: National Geographic). Alguns ingredients d’aquests protectors poden augmentar la predisposició del corall al descoloriment i alentir-ne el seu creixement. Amb tot, iniciatives pioneres, com la de Hawaii – que disposa des de l’any passat del primer projecte de llei que aprova la prohibició de venda de protectors solars amb dos filtres químics de contrastada toxicitat pels esculls coral·lins: l’oxibenzona i l’octinoxat- tenen com a finalitat la protecció d’aquests esculls, dels quals, el planeta, ja n’ha perdut la meitat en les darreres dècades (Font: David Ige, Governador de Hawaii).
Els protectors solars ens protegeixen contra els rajos UVA i UVB. La radiació UVB és la més energètica i causant de la cremada solar (també del bronzejat). Per contra, la radiació UVA (tot i ser menys energètica) penetra a major profunditat. La radiació UVA és la responsable del fotoenvelliment i les al·lèrgies solars. Ambdues radiacions, conjuntament, poden produir melanoma.
Els filtres solars poden ser de tipus físic o químic. Resumidament, els filtres físics actuen fent rebotar la llum, funcionen com un escut. Els fotoprotectors físics són substàncies procedents de sorres (generalment òxids de zinc, mica i especialment els òxids de titani finament polvoritzats). Des d’un punt de vista mediambiental, els minerals que conformen un fotoprotector físic són totalment biodegradables. Amb tot, a nivell usuari, no acostumen a agradar perquè tenen menor cosmeticitat: no s’estenen bé i la textura i l’olor poden no ser agradables. A més, la pell pot quedar blanca després de la seva utilització.
Els filtres químics, en canvi, funcionen desviant la llum ultraviolada i transformant-la en calor. A diferència dels filtres físics, els filtres químics s’absorbeixen a les capes més profundes de la pell i poden causar al·lèrgies i intoleràncies. No obstant, a nivell cosmètic, presenten textures més lleugeres i fresques; a més a més, al penetrar a la pell, protegeixen durant períodes de temps més llargs. Idealment, en la cerca del millor fotoprotector químic respectuós alhora amb la nostra pell i el medi ambient, ens hauríem de decantar per formulacions curtes (pocs filtres), ingredients no hidrosolubles i sense silicones.
La realitat és que, al mercat, existeixen molts fotoprotectors que combinen ambdós tipus de filtres. Actualment, fins i tot, pot trobar-se fotoprotectors híbrids que incorporen, alhora, protectors biològics (agents antioxidants) que actuen conjuntament amb els filtres de la fórmula evitant la formació de radicals lliures i potenciant el sistema immunològic de la pell.
El FPS del fotoprotector triat s’ha d’adequar en funció del nostre fototipus (tipus de pell) i de l’índex ultraviolat (UVI) esperat. Aquest índex ens indica la quantitat de radiació UV que es rep i que és diferent segons l’àrea geogràfica, dia i hora.
Què significa el FPS o Factor de Protecció Solar? Ens indica el número de vegades que un protector solar augmenta la capacitat natural de defensa de la nostra pell front la cremada solar. A grosso modo (ja que cal tenir en compte el fototip i les circumstàncies especials d’exposició), un FPS 30 ens protegirà durant 30 minuts d’exposició front la cremada. És important comprovar a l’envàs del protector que aquest ens protegeix contra els dos tipus de radiacions en proporció 1:3 (UVA: UVB).
Fem un petit recordatori final de les recomanacions d’aplicació dels fotoprotectors:
- L’aplicació de la crema solar s’ha de realitzar 30 minuts previ a l’exposició solar (sobre pell seca) i, s’haurà de repetir, com a mínim, cada dues hores.
- La regla de les 7 culleretes de cafè: Per assegurar una fotoprotecció correcta, cal aplicar la quantitat de crema solar equivalent a una cullereta de cafè per cadascuna de les 7 parts del cos (cames, braços, tors, dors i cara). Quantitativament, això suposa uns 30ml de protector/ aplicació.
- Cal renovar la crema solar cada vegada que ens banyem/ després d’una suada.
- Els fotoprotectors caduquen d’un any per l’altre. És a dir, els filtres es deterioren i perden eficàcia. Per tant, cal substituir-los amb la cadència adequada.
